divendres, 9 d’octubre del 2009

L'acordió

L'acordió o acordeó és un instrument musical de vent que pertany a la família dels instruments aeròfons mecànics. Està format per una manxa feta de plecs de cartró recoberts amb roba i dues caixes harmòniques de fusta amb botons i/o tecles disposades a banda i banda. A l'interior d'aquestes caixes hi ha els diapasons portallengüetes, unes peces de fusta similars a les harmòniques de boca que contenen les llengüetes o inxes d'acer que produeixen el so en vibrar gràcies a la força del corrent d'aire que genera la manxa, accionada pel braç esquerre de l'acordionista.













Hi ha dos tipus principals d'acordió: l'acordió cromàtic i l'acordió diatònic. Cromàtic significa que pot fer els 12 sons de l'escala (comptant notes naturals i alterades) i diatònic significa que només pot fer les notes de l'escala diatònica en la qual està afinat. La distribució de les notes en cada tipus d'instrument és diferent. També existeixen acordions híbrids, és a dir, cromàtics en un manual i diatònics en l'altre.

Habitualment, les melodies es toquen amb el teclat corresponent a la mà dreta, que pot ser de botons o de tecles. Els baixos, acords i acompanyaments harmònics i rítmics es toquen amb el teclat corresponent a la mà esquerra. A més, hi ha acordions que disposen d'un sistema mecànic que transforma, a voluntat de l'acordionista, la disposició dels acords de la part esquerra en notes soles ordenades de greu a agut.

El primer acordió va ser patentat el 1829 a Viena (Àustria) per Cyrill Demian. Ràpidament fou un instrument conegut i usat entre la burgesia de l'època, fet que va fer que es construissin veritables joies d'instruments, amb peces de nàcar, ivori i incrustacions de pedres precioses. Paral·lelament es va difondre entre les classes populars i obreres, i ràpidament va adaptar-se a la música popular de cada indret on arribava, moltes vegades tot desplaçant altres instruments que s'havien utilitzat fins aleshores, a causa de la seva condició d'instrument melòdic, harmònic i portàtil. La versatilitat d'aquest instrument el fa apte per tocar qualsevol estil musical, des de la música popular fins a clàssica, contemporània, antiga, moderna, jazz-blues, etc.




(A l'apartat de Música de la dreta, trobem un fragment d'una altra versió del Libertango. Podrieu dir de quin instrument es tracta?)


1 comentari: