Hi ha dos tipus principals d'acordió: l'acordió cromàtic i l'acordió diatònic. Cromàtic significa que pot fer els 12 sons de l'escala (comptant notes naturals i alterades) i diatònic significa que només pot fer les notes de l'escala diatònica en la qual està afinat. La distribució de les notes en cada tipus d'instrument és diferent. També existeixen acordions híbrids, és a dir, cromàtics en un manual i diatònics en l'altre.
Habitualment, les melodies es toquen amb el teclat corresponent a la mà dreta, que pot ser de botons o de tecles. Els baixos, acords i acompanyaments harmònics i rítmics es toquen amb el teclat corresponent a la mà esquerra. A més, hi ha acordions que disposen d'un sistema mecànic que transforma, a voluntat de l'acordionista, la disposició dels acords de la part esquerra en notes soles ordenades de greu a agut.
El primer acordió va ser patentat el 1829 a Viena (Àustria) per Cyrill Demian. Ràpidament fou un instrument conegut i usat entre la burgesia de l'època, fet que va fer que es construissin veritables joies d'instruments, amb peces de nàcar, ivori i incrustacions de pedres precioses. Paral·lelament es va difondre entre les classes populars i obreres, i ràpidament va adaptar-se a la música popular de cada indret on arribava, moltes vegades tot desplaçant altres instruments que s'havien utilitzat fins aleshores, a causa de la seva condició d'instrument melòdic, harmònic i portàtil. La versatilitat d'aquest instrument el fa apte per tocar qualsevol estil musical, des de la música popular fins a clàssica, contemporània, antiga, moderna, jazz-blues, etc.
(A l'apartat de Música de la dreta, trobem un fragment d'una altra versió del Libertango. Podrieu dir de quin instrument es tracta?)
Aquesta canço es preciosa! :)
ResponEliminaFelicitats xl blog, molt currat!